Ara que ja hem trencat definitivament.
Ara que emprenem camins diferents, coberts per una capa de gel fred i
distant.
Ara que cadascú començarà projectes excitants.
Coneixerem gent nova.
Farem vides llunyanes sense saber l'un de l'altre. (o sabrem l'un de
l'altre?)
Ara que passarem els hiverns i els estius en llocs diferents, a la mateixa
ciutat, a pocs carrers de distancia, però sense la oportunitat de veure'ns.
Ara que la distancia que ens separa serà cada vegada més gran, tant que un
dia serà completament insalvable.
Ara que ja res no (podrà) tornarà a ser com abans.
Volia preguntar-te que, si un dia, de sobte, t’adonessis que encara
m'estimes, o que potser mai ho has deixat de fer,
no m'ho deixaràs saber?
no m'ho deixaràs saber?
Paris Je T'aime - Segment Faubourg Saint-Denis (2006)
Tom Tykwer

No hay comentarios:
Publicar un comentario