Aquí a la terra

El cap de setmana passat vaig estar en un Hotel Spa de luxe, regal d'aniversari, no us penseu. El lloc, impressionant, a tocar del pantà de Boadella (nom que em remet a moltes coses des de que vaig treballar amb Els Joglars) és ideal per descansar i recarregar les piles i les il·lusions. 

Dissabte a la tarda em van fer un massatge. Un de descontracturant perquè la meva esquena semblava una post de planxar. En finalitzar el massatge, la noia se'm va quedar mirant als ulls i em va preguntar

- Ets feliç? 

Li vaig dir que sí, que em considerava feliç.

Aleshores em va explicar que m'ho havia preguntat perquè durant el massatge, el contacte de les seves mans amb el meu cos, li havia transmès felicitat. Li havien vingut al cap imatges agradables; nens jugant, va precisar. No em vaig atrevir a dir-li el que havia estat pensant mentre em feia el massatge.

Fa temps, la meva sogra em va regalar una sessió de Shiatsu.

En acabar, després de contenir el riure més d'una vegada per les preguntes o les accions de la... Shiatsuista?, aquesta em va fer una diagnosi del meu estat:

Tens el cinquè xacra molt tancat, em va dir, per obrir-lo hauries d'anar a blaus, i es va quedar tan ample.

No hi he tornat mai més. Ni a Shiatsu ni a l'Hotel Spa de luxe. El primer per motius obvis. Els segon ja m'agradaria, però no m'ho puc permetre.

Reconec que el massatge de dissabte em va anar molt bé. La meva esquena ha recuperat part de la flexibilitat del passat.

La sessió de shiatsu només la vaig poder utilitzar com a anècdota per explicar als amics: m'ha dit que tenia el cinquè xacra tancat i que anés a blaus... per això vesteixo de blau...

I és que, tot i que cada vegada menys, acostumo a ser molt terrenal.

Pràctic.

Resolutiu.
I segurament, excessivament carnal.

Serà la primavera, que la sang altera?

Six Feet Under (2001-2005)

Alan Ball