Article publicat originalment al portal osona.com / naciodigital.cat el 25/07/2013
El primer article que vaig escriure en aquest mitjà el vaig dedicar a la opinió, o al que suposa opinar avui en dia. També em va servir com a declaració d’intencions i vaig deixar clar que parlaria només de coses que conegués o de les que m’hagués informat degudament. No hi ha res més trist que una opinió desinformada. Allò que vulgarment en diem pixar fora de test.
Qui ho fa molt, això de no apuntar bé a la tassa, és l’Església catòlica. La institució. Opinen sobre relacions sexuals consentides, entre persones del mateix sexe o no. De les malalties que es poden transmetre si no es prenen precaucions. De la necessitat o no d’usar condons o altres mètodes anticonceptius. De si després de conèixer-se carnalment, és lícit passar per la vicaria. De si tots tenim els mateixos drets pel matrimoni. De si, en el cas que una dona no pugui concebre fills, és acceptable sotmetre’s a fecundació “in vitro” per tal de propagar l’espècie. De si una noia té dret a avortar en un embaràs no desitjat o problemàtic... Opinen obertament, sense vergonya, expressant una opinió que ningú no els ha demanat. Sense poc o gens de coneixement de causa. Almenys oficialment, clar.
Fa poc vaig llegir la notícia (??!!) que el senyor Romà Casanova, bisbe de Vic, va escriure a la seva carta setmanal al full parroquial que és molt bona pràctica senyar-se abans de posar-se al volant. Em sembla bé; abans d’arrencar el cotxe, que cadascú que faci el que vulgui. El que trobo intolerable és la recomanació posterior, feta amb especial frivolitat: encomanava a la gent a resar el rosari mentre conduïssin. No sé què n’opina la DGT d’aquest moment d’il·luminació del bisbe quan, precisament, el que s’intenta és que els conductors deixin de distreure’s amb el telèfon mòbil, sintonitzant la ràdio, canviant de disc compacte, discutint amb la dona o renyant els nens. El bisbe recomanava a camioners, taxistes, policies de trànsit i conductors d’autobusos, ambulàncies i cotxes de bombers que, mentre conduïssin, resessin. Un moment. De debò. Imagineu que el taxista que us porta, a mig trajecte apaga la ràdio on sonava Radio TeleTaxi, treu el rosari i comença a passar-lo amb devoció. O els Mossos d’Esquadra, (a)patrullant(do) per la ciutat, resant tres avemaries en lloc de concentrar-se en perseguir delinqüents. O el conductor que porta els vostres fills a l’escola distret, intentant recordar com fa el parenostre després de “sigui santificat el vostre nom”. No Romà, no. Es tracta de sumar esforços per a una conducció més segura i no d’anar donant idees pertorbadores com aquesta. A resar, a missa de dotze.
Ja veig que a la propera campanya de trànsit apareixerà la imatge d’un cotxe accidentat amb el conductor atrapat entre la ferralla, moribund, aferrant amb força un rosari amb la mà que hauria d’haver tingut al volant.
Bisbes, capellans i altres homes de bona fe que vestiu sotana: deixeu d’opinar de temes que desconeixeu i no us incumbeixen per res i nosaltres no opinarem del vostre pensament retrògrad, homòfob, masclista i desfasat ni direm res del vostre “matrimoni” amb un ésser eteri i incorpori amb forma de triangle i un gran ull al mig.
Amen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario