Un favor molt petit

Conec gent que no respon els mails. Gent de confiança i gent de compromís. Hi ha persones que, per desídia, oblit o mala educació, no responen els mails o els SMS o els Whatsapps ni tornen les trucades. 

Una vegada passa. Dues molesta. Tres indigna. De vegades no esperes grans respostes. Només un petit text per saber si han rebut o no el teu missatge.

Hi ha gent que respon de seguida. Que es volca en tot el què els demanes. Sense esperar res a canvi. Sense cap interès aparent. Altruisme se'n diu d'això.

Hi ha gent a qui els demanes un favor, petit o gran, i te'l fan. No s'ho pensen. Encara que els suposi un sacrifici. Deixar d'anar a un lloc o de veure a algú altre.

N'hi ha d'altres que s'ho pensen i si poden el fan i si no poden, doncs no. Amb confiança. Hi tenen tot el dret.

N'hi ha que et diuen que s'ho pensaran i ja et diran alguna cosa. Però mai més no et diuen res. No saps si te'l volien fer o no el favor, però ja és massa tard. Ja no t'importa. Ja t'has espavilat.

A aquests darrers els perdono. Sempre els perdono, però per dins desitjo que un dia em demanin un favor a mi. Si. Si us plau. Demaneu-me que us faci un favor . Ni que sigui un favor molt petit.

Que sóc dels que perdona però no oblida.

The Big Sleep (1946)

Howard Hawks

What is your next book?

Aquest dijous, dia 31 de gener, a les 19h, presentaré a la FNAC de la Illa Diagonal la meva trilogia de llibres crossover de gènere fantàstic i apocalíptic.

Com sempre que estic a punt de presentar una novel·la (tot i que si puc evito fer presentacions) m’assalten dues preguntes.

Vindrà algú?

Sempre tinc la paranoia (algunes vegades quasi ha estat així) de ser més gent presentant la novel·la que públic escoltant-nos. La pitjor vegada amb Cristian Segura, Eduard Márquez, Jordi Cantavella i alguns autors més, en una xerrada a la FNAC també, presentada per l’Ada Castells. Tocava a dos espectadors per ponent, com a molt. Va ser trist tot i que ens ho vam prendre amb molt bon humor.

Què haig de dir?

Normalment hom ja es cuida de portar un bon presentador que s’encarregarà d’alabar l’obra i l’autor. En el passat han estat el dramaturg, novel·lista i traductor Esteve Miralles, els Teatre de Guerrilla, el dramaturg i guionista Jordi Galceran, l’escriptor Magí Sunyer i el periodista Jordi Vilarrodà. El proper dijous, en Fabrice Corrons, Doctor i Professor de Filologia Catalana a la Universitat de Toulousse, França, serà qui, espero, parli bé del meu treball. Per tant, que se suposa que hauré de dir jo? O millor encara, cal que digui res? Segur que callat estic més guapo.

De vegades tinc malsons apocalíptics quan penso en una sala afortunadament plena però resulta que el presentador comença a destrossar la novel·la de dalt a baix, fent evident que la considera una gran merda i aprofita aquells minuts per cridar-ho als quatre vents i humiliar-me profundament.

Tan per què no siguem més a la taula que entre el públic, o per si en Fabrice decideix boicotejar la presentació, jo de vosaltres vindria i faria preguntes com quin serà el meu proper llibre o si m'agrada escriure o si escric a mà o amb ordinador. Preguntes fàcils.

Però veniu, ni que sigui pel cava que es servirà al final.

  

Before Sunset (2004)

Richard Linklater

Shame on you!

Hi ha gent que no confia en mi. Sistemàticament. Gent que no confia en mi ni en ningú.

I el més trists és que no ho faran mai. Faci el què faci, sempre necessitaran una proba de les meves capacitats, aptituds i  talents. Alguna cosa que els convenci que sé fer allò que en principi ja he demostrat milers de vegades.

Hi ha molta gent covarda en aquest món que necessita aferrar-se a un clau que crema per fer coses. Hi ha empreses que necessiten currículums molt llargs que podrien haver estat engreixats, per contractar gent. I cartes de recomanació que podrien ser inventades. Hi ha farmàcies que només venen productes que van amb recepta si tens la recepta, que podria tenir la firma falsificada. Hi ha comerços que et demanen el DNI per comprovar la teva identitat quan pagues amb targeta de crèdit tot i que vagi amb PIN. 

Hi ha gent que per donar un pas necessiten saber que abans algú altre ja ho ha fet, i que no ha caigut mentre el donava.

A tots aquells que sou així em sap greu dir-vos que

el món és dels valents. 

Magnolia (1999)

Paul Thomas Anderson

No m'ho deixaràs saber?

Ara que ja hem trencat definitivament.

Ara que emprenem camins diferents, coberts per una capa de gel fred i distant.

Ara que cadascú començarà projectes excitants.

Coneixerem gent nova.

Farem vides llunyanes sense saber l'un de l'altre. (o sabrem l'un de l'altre?)

Ara que passarem els hiverns i els estius en llocs diferents, a la mateixa ciutat, a pocs carrers de distancia, però sense la oportunitat de veure'ns.

Ara que la distancia que ens separa serà cada vegada més gran, tant que un dia serà completament insalvable.

Ara que ja res no (podrà) tornarà a ser com abans.

Volia preguntar-te que, si un dia, de sobte, t’adonessis que encara m'estimes, o que potser mai ho has deixat de fer, 
no m'ho deixaràs saber?

Paris Je T'aime - Segment Faubourg Saint-Denis (2006)

Tom Tykwer

400 cops

No m'has trucat.

No m'has dit res més.

No has respost als meus missatges i el teu silenci s'ha acabat per congelar.

Com tu.

Per mi, ara només ets gel.

Poso la mà dreta al terra polsegós i m'impulso amb força.

El meu cos s'alça, les meves cames s'enforteixen i em posen dempeus. Estic dret i, amb valentia, començo a caminar.

Sé que al llarg del camí tornaré a caure.

Un, dos, tres cops.

Fins a quatre cents o mil.

Però en cadascuna d'aquestes caigudes em tornaré a aixecar.

Un, dos, mil cops si cal.

Els que faci falta per seguir caminant. Lluitant. Vivint. 

Tu no ets ningú per impedir-m'ho.

Les quatre cents coups (1959)

François Trufaut

Y se hacen mudanzas

Quan vam començar a tontejar, sense saber cap a on aniria la nostra relació, tot i que cap dels dos no ho va explicitar, vaig suposar que, anés com anés, ens tractaríem sempre amb el màxim respecte. Que passat el temps, quan les coses haguessin perdut la brillantor que tenen les coses noves, i als nostres estómacs les papallones haguessin deixat de volar-hi excitades, seríem prou grans i madurs com per no fer-nos mal.

Evitaríem hostilitats innecessàries.

Fins i tot la hostilitat que es desprèn del silenci i la indiferència de missatges no contestats, de vegades molt més pertorbadors que els crits i les hòsties amb el puny tancat.

I aquí estic jo, esperant que m’acabis de trencar el cor.

Que trepitgis els meus trossets.

Que els coloms es mengin les meves engrunes.

Tot mentre decideixo si m’enfonso a l’abisme o faig les maletes i començo el trasllat.

I que consti que no estic parlant d’amor.

Shame (2011)
Steve McQueen

50 anys x 24 Bonds

(CAT) Meravellós homenatge als 50 anys de disenys de títols de crèdit de la saga de James Bond amb les seves 24 pel·lícules.

(CAST) Maravilloso homenaje a los 50 años de diseños de títulos de crédito de la saga de James Bond con sus 24 películas.

avui

El dia que vaig anar a un recital de poesia

per Gerard Guix

… Durant la Guerra Civil Espanyola, l’aviació italiana de Mussolini va bombardejar Barcelona en repetides ocasions. Ara, familiars de les víctimes d’aquests bombardejos a la ciutat i a altres parts de Catalunya han presentant a l’Audiència de Barcelona una querella contra els comandaments italians responsables d’aquestes acciones per crims de guerra. Consideren que els bombardejos que va haver-hi entre el 1937 i el 1939 contra la població civil, i que van causar més de 4.700 morts a Catalunya, eren il·legals ja que no hi havia cap declaració de guerra entre Espanya i Itàlia. Entenc i defenso que hem de tenir memòria històrica, hem de recordar qui som i què hem fet per no repetir errors, però a veure, han passat 74 anys dels fets més recents. De debò que no entenc accions com aquesta que fan que ens quedem encallats en un període històric horrible. A qui volen jutjar, inculpar o condemnar si fa anys que no queda ningú viu dels responsables d’aquella barbàrie? Hi ha pàgines que s’haurien de passar pel bé tots i així, de pas, també evitaríem que el cinema espanyol produís més pel·lícules sobre la Guerra Civil...

...el cartell del Carnaval de Reus, polèmic per uns majestuosos pits al natural, ja ha estat retirat. Tot i les protestes pel seu contingut ara ens volen fer creure que l’han fet desaparèixer per un tema legal amb els drets de la fotografia utilitzada, que era d'una pàgina porno americana. I nosaltres, que ens ho creiem. Però el què confirma que en aquest país, a més de ser uns provincians, som uns CUTRES, és el cartell que substituirà el que ahir es va presentar i que ha durat 24 hores. Naïf, Amateur, Avorrit, Mal gust alarmant, Vergonya aliena o Fet per un artista (?) daltònic (la combinació de colors és horrorosa) són alguns dels qualificatius que es mereix (i sent molt benèvol) Com quasi sempre en aquests casos, ha estat pitjor el remei que no pas la malatia...

...la coberta encara no l'hem vista però si que ja sabem el títol que portarà la novel·la que suposa el retorn de Dan Brown al món editorial. Calia? Jo hagués dit que no, però es veu que encara té coses per explicar. La novel·la, que es publicarà el 14 de maig, es titularà Inferno. Argument? El conegut professor de simbologia, Robert Langdon (el mateix de El Codi Da Vinci i Àngels i Dimonis) és a Itàlia, investigant una sèrie de crims que giren al voltant d’una de les obres mestres de la literatura universal, La Divina Comèdia. No us sona? Ara que ho penso, potser no que té res més per explicar-nos el senyor Brown. Ferum d'auto copy&paste...

...el Festival Sónar de Barcelona, que es celebrarà a principis de juny, ha donat a conèixer l'anunci d’aquesta edició que, amb les seves Cheer Leaders barbudes, es suma a la tradició freak a la que ens tenen acostumats. També ha revelat nous noms que van omplint un espectacular cartell per celebrar el seu 20è aniversari. Krafwerk, Pet Shop Boys, Paul Kalkbrenner o Nicolar Jaar són només quatre dels artistes que s’hi deixaran veure (tots quatre admiradíssims per mi). Però ens preocupa que encara no s’agi anunciat la presència de Duran i Lleida, tot i la campanya a Twitter. Però mentre faltin artistes per anunciar, encara ens queda esperança...

...Love me do i P.S. I love you, dos temes dels The Beatles són, des de l’1 de gener, del domini públic perquè 50 anys després de la seva publicació, els drets d'autor han expirat. Ara ja podrem reproduir, copiar, adaptar, distribuir i interpretar-los en un escenari o a la dutxa sense cap problema. M'imagino a la "Peluqueria Mari Paz" o al "Salón Esther" posant només aquests dos temes, en un loop infinit, perquè quan apareguin els homes grisos de l’SGAE no els puguin reclamar ni un cèntim...

...No sabem què passa amb Reus que últimament van molt alts. Primer el cartell del Carnaval i ara el nou producte que comercialitza una empresa anomenada Pipipot (res de bo es pot esperar amb un nom com aquest). Es tracta d’una calça-tanga de cotó amb un dispositiu incorporat de silicona que permet a les dones fer pipí dretes, sense haver de treure’s les calces. Dit menys finament, que porten una mena de penis artificial per on poden pixar. Mai abans la igualtat entre homes i dones no havia estat tant a prop...

Olé tu!

avui

El dia que vaig mentir a una teleoperadora per estalviar-me escoltar la seva oferta.

per Gerard Guix

...ha quedat provat una vegada més que a Catalunya som extremadament provincians i hipòcrites. La polèmica que han desfermat els dos formosos pits que apareixen al cartell del Carnaval de Reus d’aquest any ho confirma. Que només són dues mamelles i estem al segle XXI! Les queixes venen sobre tot perquè creuen que la imatge és masclista i respon a la provocació més primària. Les xarxes socials teuren fum i a Twitter algú deia que Reus ja era Teting Topic mentre CiU, la CUP i el PSC ja han demanat que es retiri. Estic segur que més de la meitat de les senyores que s’han queixat pel cartell (no sé perquè sospito que són senyores, i de les granadetes) s’han empassat amb devoció els tres volums de la trilogia d'en Grey. Ja abans cartells de la Patum de Berga o de les Passions d’Esparreguera o Olesa han generat polèmiques per ser massa eròtiques, explícites o atrevides. Au va, que una mica de pit i cuixa sempre alegra la vista! Això em recorda quan fa anys l’Albert Pla feia un concert a Vic i al cartell hi apareixia ell i la seva “partenaire”, despullats de cintura cap amunt. Els maldecaps que van tenir des de l’Ajuntament per evitar que l’alcalde, també pastisser, els veiés penjats per tota la ciutat. De vegades per massa però de vegades per massa poc...

...hem sabut que el Real Insitut Elcano ha fet unes 2.700 entrevistes a Estats Units, Argentina, Alemanya, Itàlia i Regne Unit per saber com està el baròmetre de la Marca Espanya. Els resultats de per si ja són força curiosos però el més sorprenent és que la imatge que tenen de Catalunya és pitjor que la d’Espanya. En defensa nostra hem de dir que quan es va fer l’estudi, el cartell del Carnaval de Reus encara no havia sortit, que sinó estic segur que guanyàvem de llarg (i d’ample)...

...Si ahir ens sorpreníem amb una dona que seguint al seu GPS va acabar a 1.450 kilòmetres de casa seva, avui la notícia sembla el “més difícil encara”. Aquesta matinada a Suècia una dona (per motius que es desconeixen) ha decidit agafar un tren de rodalies que estava aturat en una estació d’Estocolm i, com si fos la cosa més normal del món, s’ha posat a conduir-lo. Ha viatjat durant força quilòmetres i en arribar a l’estació d’un poble de nom impronunciable, com que no ha sabut com frenar, doncs s’ha enclastat contra un edifici. Dues hores han tardat els bombers en treure-la ferida. Espero que la propera notícia sobre vehicles i mals conductors sigui protagonitzada per un home, per no haver de recórrer a aquell tòpic tan suat de com condueixen les dones...

...de provincianisme, aquesta vegada a nivell espanyol, en va plena la notícia que publica el diari ABC amb el magnífic títol: “¿Cuál será el best-seller del 2013?”. A veure, que estem a dia 15 de gener com per tocar els collons amb aquesta tonteria. I a sobre resulta que el que es vendrà més és, atenció a la súper novetat, novel·la negra (estil suec, clar) i.... EROTISME. Grans sorpreses pel 2013, doncs. Tristament ens trobem davant la síndrome coneguda per tots com a "Pre Sant Jordi". Una vegada l’Imma  Bellafont, gran llibretera de la Llibreria La Tralla de Vic i durant molts anys presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, em va explicar que durant els seus anys de mandat, el dia de Sant Jordi, a quarts de vuit del matí, ja rebia les primeres trucades d’alguns mitjans de comunicació que volien saber quin era el llibre més venut d’aquella diada. Genial...

...una petició meravellosa s’ha escampat per Twitter, impulsada per Cafè i cigarro, el Magazine culturMÓNGER (així esdefineixen ells mateixos) de Ràdio Ateneu del Clot i recolzada efusivament per l’escriptor Quim Monzó. Volen aconseguir a través de firmes al web change.org que Josep Antoni Duran i Lleida vagi al Festival Sónar de Barcelona. La idea pot semblar escabellada però al moment d'escriure aquest post ja havien aconseguit moltes firmes. Ara que alguns rumors apunten a que Convergència es podria separar d’Unió per les seves discrepàncies amb la independència de Catalunya, qui sap si el gurú dels unionistes s'atrevirà finalment a revelar-nos que ell és en realitat el fundador de Duran Duran. Si en Josep Antoni li fot pit (com al cartell de Reus) i collons i va al Sónar, estic segur que tots direm...

Olé tu!

avui

El dia que vam dir adéu a Anna Lizaran

per Gerard Guix

...Que la tecnologia, quan va bé va molt bé però que quan falla, va fatal, és una veritat com un temple. I si no que li preguntin a Sabine Moreau, una dona belga de 67 anys, que va recórrer per error 1.450 quilòmetres. En teoria ella anava a Brussel·les des del seu petit poblet, a uns 32 quilòmetres de distància però seguint les indicacions del GPS va acabar a la capital de Croàcia, Zagreb. D’acord que ens refiem massa d’aquests aparells però una cosa com mirar els cartells de l'autopista, comprovar els noms que s’hi llegeixen són en un altre idioma o adonar-se que el trajecte de 40 minuts s’estava allargant més del compte, potser haurien ajudat a la dona a adonar-se abans de l’error del seu guia...

...si fa dies llegíem que l’Ajuntament de Castellar del Vallès investigava a la seva policia local per un sospitós increment de les multes (sembla ser que alguns agents van posar multes de manera indiscriminada els dies 19, 20 i 21 de desembre – la seva paga extra de Nadal?), avui s’ha fet públic que l’Ajuntament de Terrassa ha cobrat dos cops l’IVA als usuaris de la zona blava. S’han afanyat a demanar perdó i a justificar que havia estat un error, aquella excusa cada vegada menys ben valorada...

...i entre tant corrupte trobem un honrat (almenys fins que es demostri el contrari) Oriol Junqueras (president del grup d’ERC i cap de l’oposició) ha renunciat al sobresou, oficina i cotxe oficial que li corresponen com a cap de l’oposició al Parlament. La renuncia al sobresou no és nova, Artur Mas (CiU) i Joaquim Nadal (PSC) també ho van fer en el seu moment en ocupar el mateix càrrec però la renuncia a l'oficina i al cotxe és nou. Potser encara hi ha esperança entre els polítics...

...es veia a venir que una de les coses més irritants que s’han vist darrerament per televisió, la campanya Envàs, on vas (que més que clarificar ha generat dubtes surrealistes sobre que podem reciclar i que no) no podia acabar bé. A la pàgina web retorna.org ens descobreixen algunes coses sobre aquesta campanya i els veritables motius de l’interès que, de sobte, no reciclem les coses de plàstic (per exemple) si no són envasos. Al darrera d'això ICV ja ha denunciat que la campanya està finançada per productors d'envasos (parlant de corrupció...). De debò, al final, faran que tornem a l’anarquia total i ho llencem tot al mateix forat. Com abans. I punt...

...Per fi s'estrena la segona temporada de Polseres vermelles a TV3. Dic per fi, no perquè l'estigués esperant ni m'agradi ja que no he vist un sol episodi. (De l'Albert Espinosa n'he tingut suficient amb una pel·lícula i un parell d'obres de teatre. Considero que la que està fent ara al Teatre Nacional de Catalunya, Els nostres tigres beuen llet, és un clar exemple de malversació de fons públics) però dedueixo que si la sèrie comença deixaran de torturar-nos amb l'insuportable anunci dels nens caminant per la platja (la segona cosa més irritant que s'ha vist darrerament per televisió). Si li traieu l’empallegosa música i feu amb la boca sorollets de zombi, podria ben bé ser l'anunci del final de la tercera temporada de The Walking Dead. Parlant de reciclatge...

Olé tu!

avui

El dia que no vaig poder llegir cap noticia

avui

El dia que em vaig queixar al meu banc per una comissió abusiva (i em van tornar els diners)

per Gerard Guix

...Estem tan acostumats a llençar coses (diners, menjar, temps...) que quan llegim notícies com aquesta, ja no ens afecten. Avui s’ha conegut un informe del Regne Unit on s’alerta que es llencen 2.000 milions de tones de menjar. Vaja, que la meitat dels aliments que es produeixen, acaben a les escombraries. Alguna cosa devem fer malament i no voldria donar només la culpa a l’educació dels nens però recordo quan de petit deixava menjar al plat, la meva mare em recordava que a l’Àfrica molts nens es morien de gana perquè no podien menjar. Les campanyes del DOMUND de l’escola, també tenien el seu efecte. Ara, tristament, ja no cal recórrer a nens anònims de l’Àfrica. A prop nostre, possiblement a la casa del costat, hi ha algú que passa de gana...

...un forner valencià, José Navarro, en una estratègia comercial molt agressiva, ven les barres de pa a 20 cèntims. Cada dia en despatxa unes 50.000 a més d’altres productes a preus molt baixos també.Ell fa negoci i els clients contentíssims per aquesta ganga. El gremi de forners ha posat el crit al cel, les queixes dels altres forns s’estenen, les males llengües especulen malfiades d’aquesta tàctica i Navarro rep sovint inspeccions de sanitat, treball i comerç però, per ara, tot sembla correcte. Curiós que de seguida ens posem tots a malpensar en com o a qui deu estafar el Sr. Navarro (on hi ha la trampa?) en lloc de valorar que moltes famílies de les que passen gana, almenys poden comprar una (o deu) barres de pa...

...dues iniciatives culturals, teatrals les dues, que lluiten contra la crisi i els preus abusius de les entrades dels teatres (sobre tot els públics). Per una banda Pedro Ruiz deixarà entrar gratis als aturats a veure l’espectacle que representa al Teatre Apolo. A la Sala Beckett, els espectadors que vagin a veure l'obra Si existeix encara noho he trobat, de Nick Payne i dirigida per Marilia Samper, no pagaran a l’entrada, sinó a la sortida, i pagaran el què creguin que es mereix l’obra que acaben de veure. Una idea similar és la que fa temps que utilitzen a la Sala Flyhard (l’espectador tria, abans d’entrar, si paga 10 o 15€) i sempre omplen...

...que en temps de crisis que la violència augmenta és una dada tristament provada. Ara un estudi demostra que un 55% de joves espanyols i italians justifiquen l’ús de la violència per aconseguir objectius personals. Una dada, d’altra banda, bastant tòpica. El sorprenent hauria estat que els joves fossin suecs o finlandesos. 

Per aconseguir objectius personals no ho sé, però després de sentir la prepotència de Duran i Lleida en les seves primeres declaracions sobre el cas Pallarols (que ha comparat amb deixar-se una aixeta oberta) segur que a més d’un i de dos li deuen haver entrat ganes d’estomacar-lo: “Per descomptat, no penso dimitir”...

...més persones o institucions a qui ens agradaria estomacar: La comunitat de Madrid. Segons es publica avui al BOE, el pressupost d’aquesta comunitat en la despesa de telegrames i burofaxos és de més de 14 milions d’Euros. A veure, que ningú no els diu que hagin de fer senyals de fum ni tam-tams per comunicar-se, però al Segle XXI, amb una línia normaleta d’ADSL de qualsevol companyia (per molt que al final totes t’acabin estafant) crec que alguna cosa s’estalviarien, o millor dit, estalviarien al contribuent. 

I a la reina Fabiola de Bèlgica, que ha creat una fundació privada perquè els seus hereus s’estalviïn l’impost de successions. Sembla que els rics, com els polítics, facin esforços perquè la resta de mortals els odiem profundament...

...la revista Time Out Barcelona compleix5 anys. Tenint en compte que es tracta d’un mitjà en paper i que parla de cultura, en els temps on pràcticament tot és digital i la cultura sembla que no interessa a ningú (almenys als que governen), doncs són molts anys. La bona feina de l’equip del Time Out Barcelona, la seva constància, innovació i professionalitat els han portat a girar la truita en un moment tan complicat. 

Enhorabona i cap a celebrar els 10...

...una cosa que no canvia mai són els Premis Oscars. Canvien les pel·lícules i els nominats (més o menys) però sempre hi ha una sensació de Deja vú. Avui s’han donat a conèixer els nominats. El millor de tot, els comentaris de Seth MacFarlane (qui també presentarà la cerimònia) que no entenia perquè no esperaven fins al migdia per fer la presentació ja que en aquell moment els nomitats estarien o volant o fent-se la cirugia estètica.  Dues perles més de mostra. La primera, referent a la categoria de millor actor de repartiment on han estat nominats els veterans Christoph Waltz, Phillip Seymour Hoffman, Robert de Niro, Alan Arkin, Tommy Lee Jones: “Una alenada d’aire fresc en aquesta categoria” ha dit MacFarlane. La segona, referent a la coproducció alamana -austríaca Amour de Michael Haneke que s’estrena demà: “La darrera vegada que Alemanya i Àustria es van unir per coproduir alguna cosa, va ser Hitler però això és molt millor”...

Olé tu!

avui

El dia que no vaig sortir de casa

Per Gerard Guix

…la famosa Virgin Megastore ha declarat en fallida les seves botigues  franceses al Tribunal de Comerç de Paris. De tant en tant la crisi també s’emporta per endavant alguns dels màxims exponents de la globalització i el capitalisme. Costa més, però també cauen. Un atac de melangia m’ha fet recordar l’edifici que aquesta cadena va tenir a Barcelona, al passeig de Gràcia amb Gran Via, on ara hi ha un Zara. Quan el van inaugurar, cap de nosaltres pensava que un dia seria només un record. Torres més altes han caigut…

...també han caigut alguns dels icones del cel·luloide més ben pagats del planeta. I és que a l’hora de comparar els sous que cobren amb la qualitat de la seva feina, si parlem de Hollywood, la cosa sol trontollar. Cada any, just abans de conèixer els candidats als Oscar, surt la llista de  les pel·lícules més nefastes de l’any, els premis Razzie. La destacada en aquesta edició és Amanecer part 2, que s’emporta onze nominacions, una per cada categoria existent. I és que amb el cinema, com en la literatura, també patim el "síndrome de la merda daurada": tothom diu que és el pitjor que han vist/llegit mai, però durant setmanes és el número 1 de vendes. I si no, mireu Cinquanta ombres del puto Grey...

...hem conegut un altre polític que es pensa que les càmeres de televisió que hi ha a les rodes de premsa,  als mítings i al Parlament, no enregistren res. Que estan apagades. És el senyor Duran i Lleida, líder D’Unió Democràtica de Catalunya. El mateix senyor que el dia 11 d’octubre escrivia al seu Twitter que el programa Bestiari Il·lustrat era intolerable i demanava dimissions dels seus responsables. La directora del programa, Mai Balaguer, ho va fer. Resulta que l’any 2000 aquest mateix senyor va dir que si algun dia, en relació amb el cas Pallerols, es provava que hi havia hagut finançament il·legal, ell dimitiria. Després de 16 anys, finalment, això s’ha provat. Però Duran i Lleida, de moment, no ha dimitit. Espera que ho haguem oblidat. Però per sort, les càmeres sí que enregistraven. El partit de Duran i Lleida, que l’actor Quim Masferrer avui ha rebatejat al seu Twitter com a Unió Democrítica de Catalunya,s’ha excusat dient que no van actuar de mala fe, però sincerament, aquest terme i “finançament irregular” no conjuguen gens bé...

...el metro de Londres compleix 150 anys. El primer mapa d’aquest transport el va dissenyar Harry Beck l’any 1931. Des del 1960 el Tube Map s’ha convertit en una icona del disseny minimalista modern tal i com el coneixem avui. A partir d’aquest disseny, altres artistes s’han inspirat per fer treballs molt suggerents. Alguns es poden veure a la web de brainpickings.org...

...en la secció d’esports, destaca la colpidora imatge on el davanter del Barça, Leo Messi, mostra la vitrina on guarda els seus trofeus (incloses les 4 pilotes d’or. Ara ja sé quantes en té). El més colpidor de la imatge és la mala qualitat on ell sembla un psicòpata davant d'una peixera plena de formol amb trossos de cadàvers, (potser he vist massa pel·lícules) i que Messi l’hagi publicat en una xarxa social xinesa anomenada Tencent Weibo. Què li passa a aquest noi? No te Facebook ni Twitter com tothom? El més colpidor de la notícia és... que això sigui notícia...

...per sort s’ha publicat el nou videoclip de The Killers, tot i que el seu darrer disc deixa força que desitjar, però aquesta petita joia visual ha estat dirigida per Tim Burton (qui ja va realitzar el videoclip d’una gran cançó, Bones). Here with me és dolentota però el vídeo té gràcia i el millor de tot és que Burton recupera una actriu que ell va descobrir i a qui trobem a faltar al cinema. La gran (tot i la seva mida) Winona Ryder. Que bé que se li posen els anys ...

Olé tu!

avui

El dia que vaig anar de rebaixes

Per Gerard Guix

...m'he passat el matí de rebaixes pel centre de Barcelona i un any més he constatat (cosa que crec que està prohibida) que la majoria de grans cadenes, omplen les taules i prestatgeries de saldos de temporades anteriors (la majoria de l'època en que van crucificar a Jesús de Nazaret i que encara conserven l'olor de la naftalina que utilitzaven els romans). La majoria ja ofereix descomptes del 50% però, sincerament, no ho voldria ni que m'ho regalessin...

...un señor que no està gens en crisi, Amancio Ortega, amo d'Inditex (empresa que inclou les mateixes botigues que durant les rebaixes s'omplen de saldos infectes com Zara, Massimo Dutti, Bershka, Pull & Bear...) ha comprat per 100 milions d'euros la seu del BBVA a la plaça de Catalunya de Barcelona. Es tracta de l'imponent edifici amb un característic rellotge giratori a dalt de tot. De moment sembla que el continuarà ocupant el BBVA que passarà de ser propietari a llogater. Quin deu ser el lloguer d'un edifici de 13.875 metres quadrats repartits en 13 plantes?...

...també s'ha sabut que el local de la mítica Llibreria Catalònia, que just ahir anunciava que tanca després de 88 anys, l'ocuparà un  McDonalds. Molt interessant la reflexió que l'escriptora Lolita Bosch a fet al seu Twitter: li agradaria saber de tota la gent que ara protesta enèrgicament pel tancament d'aquesta (i altres llibreries) quan de temps feia que no hi compraven un llibre. L'escriptor Ferran Torrent ironitza a Twitter sobre el tema: gràcies a McDonalds llibres intragables te'ls podràs empassar per només un euro ...

...David Bowie, que avui complia 66 anys, s'ha autoregalat un brillant single (amb excepcional videoclip)  Where are we now? (un suggerent títol molt indicat pels temps confusos que estem vivint), que es publicava avui mateix a tot el món. A més ha anunciat que el seu nou disc, The next day, el primer després d'una dècada de silenci. es publicarà al març. Gran i esperat retorn de Bowie...

...un jutge de l'Audiència Nacional ha citat a declarar la periodista Bibiana Ballbè (qui també ha celebrat a Twitter el retorn de Bowie) i l'escriptor i guionista JaÏr Dominguez per un possible delicte contra la corona espanyola en el programa Bestiari Il·lustrat del Canal 33 (programa al que ahir TV3 va perdonar el càstig). La Bibiana s'ho prenia amb bon humor al seu Twitter, on anunciava que tenia una cita....

...qui segur que no anirà a la presó a pesar dels seus delictes, són els imputats pel cas Pallarols que gràcies a un pacte i 388.000 euros d'indemnització (es podrien comprar quasi 4 edificis com el de la seu del BBVA) evitaran fins i tot ser jutjats. Han hagut de passar 16 anys per arribar a aquest acord que evidencia que efectivament hi va haver finançament il·legal. I a sobre els imputats han sortit de l'audiència amb un somriure d'orella a orella. I volen que creguem que la justícia és igual per a tothom? No ens equivoquem: estafa, roba i menteix tant com puguis i no et passarà res. Fes una broma sobre el puto rei d'Espanya, i la que et lien. Tristament, la justicia també està de rebaixes, pels rics...

... i enmig de tot això, els de l'Ajuntament de Rasquera (Ribera d'Ebre) continuen amb la seva particular creuada per tenir una plantació de Maria al poble. Ara han demanat als ajuntaments i partits politics compromesos amb un canvi normatiu sobre la plantació i consum de cànnabis, sumar forces per poder portar a debat aquesta qüestió al Parlament. I és que, amb el que ens ha de caure a sobre, el millor és tirar pel dret i que ens agafi ben fumats.

Olé tu!

avui

El dia que em vaig fer periodista

Per Gerard Guix

...Leo Messi ha guanyat la seva (no sé quantes en té ni m'importa) pilota d'or vestit com el cambrer d'un creuerd'aquells que venen luxe i només acumulen mal gust i horterisme...

... Pep Guardiola (conegut també com a Déu) ha tornat a la primera plana de l’actualitatesportiva per dir que la propera temporada tornarà a entrenar. Encara no téequip i no sap on ho farà, però això ja ha generat una voluminosa i absurda notícia (estúpid opi delpoble)...

...ens hem assabentat que la mítica (i gran) Llibreria Catalonia de Barcelona, després de 88 anys, tanca les seves portes definitivament.En aquesta llibreria un servidor, l'any 2005, va presentar la seva primeranovel·la, La deriva delscontinents, novel·la que,curiosament, aquest any 2013 tindrà una nova vida en format butxaca....

... Sergio Vila-Sanjuán i Genís Sinca,dos periodistes (cada dia són més els d'aquest ram que es passen a la novel·la. Deu ser cosa de la crisi dels mitjans) han tingut la ressaca típica després de guanyar ahir el Premi Nadal i Josep Pla respectivament...

...s'ha escampat com la pólvora la notícia que TVE (que acumula cagades informatives de dues en dues) va il·lustrar la notícia sobre el Premi Nadal de novel·la amb una fotodel tennista Rafa Nadal...

...a casa, TV3, (la nostra, la carca,la convergent) ha aixecat finalment el càstig ridícul que va imposar al Bestiari Il·lustrat,que es tornarà a emetre aquesta nit després de la polèmica amb Jair Domínguez...

...Silvio Berlusconi (ex Primer Ministre Italià i l'únic home de la terra que la seva figura de cera sembla més humana que no pas ell mateix) que es torna a presentar a les properes eleccions generals, ha declarat que preferia ser ministre d'Economia, al·legant la seva llarga trajectòria com a empresari...

... ens ha arribat la imatge d’un calamar gegant que diuen  haver filmat al Pacífic, a 900 metres de profunditat tot i que jo diria que és un fotograma d’algunapel·lícula de la saga d’ALIEN i em pregunto si no serà una altra de les notícies broma de El Mundo Today...

... però la notícia estrella de El Mundo Today d'avui és que SONY posarà a la venda les “patates Bravia” amb tecnologia Full Alioli.

Olé tu!