avui

El dia que em vaig queixar al meu banc per una comissió abusiva (i em van tornar els diners)

per Gerard Guix

...Estem tan acostumats a llençar coses (diners, menjar, temps...) que quan llegim notícies com aquesta, ja no ens afecten. Avui s’ha conegut un informe del Regne Unit on s’alerta que es llencen 2.000 milions de tones de menjar. Vaja, que la meitat dels aliments que es produeixen, acaben a les escombraries. Alguna cosa devem fer malament i no voldria donar només la culpa a l’educació dels nens però recordo quan de petit deixava menjar al plat, la meva mare em recordava que a l’Àfrica molts nens es morien de gana perquè no podien menjar. Les campanyes del DOMUND de l’escola, també tenien el seu efecte. Ara, tristament, ja no cal recórrer a nens anònims de l’Àfrica. A prop nostre, possiblement a la casa del costat, hi ha algú que passa de gana...

...un forner valencià, José Navarro, en una estratègia comercial molt agressiva, ven les barres de pa a 20 cèntims. Cada dia en despatxa unes 50.000 a més d’altres productes a preus molt baixos també.Ell fa negoci i els clients contentíssims per aquesta ganga. El gremi de forners ha posat el crit al cel, les queixes dels altres forns s’estenen, les males llengües especulen malfiades d’aquesta tàctica i Navarro rep sovint inspeccions de sanitat, treball i comerç però, per ara, tot sembla correcte. Curiós que de seguida ens posem tots a malpensar en com o a qui deu estafar el Sr. Navarro (on hi ha la trampa?) en lloc de valorar que moltes famílies de les que passen gana, almenys poden comprar una (o deu) barres de pa...

...dues iniciatives culturals, teatrals les dues, que lluiten contra la crisi i els preus abusius de les entrades dels teatres (sobre tot els públics). Per una banda Pedro Ruiz deixarà entrar gratis als aturats a veure l’espectacle que representa al Teatre Apolo. A la Sala Beckett, els espectadors que vagin a veure l'obra Si existeix encara noho he trobat, de Nick Payne i dirigida per Marilia Samper, no pagaran a l’entrada, sinó a la sortida, i pagaran el què creguin que es mereix l’obra que acaben de veure. Una idea similar és la que fa temps que utilitzen a la Sala Flyhard (l’espectador tria, abans d’entrar, si paga 10 o 15€) i sempre omplen...

...que en temps de crisis que la violència augmenta és una dada tristament provada. Ara un estudi demostra que un 55% de joves espanyols i italians justifiquen l’ús de la violència per aconseguir objectius personals. Una dada, d’altra banda, bastant tòpica. El sorprenent hauria estat que els joves fossin suecs o finlandesos. 

Per aconseguir objectius personals no ho sé, però després de sentir la prepotència de Duran i Lleida en les seves primeres declaracions sobre el cas Pallarols (que ha comparat amb deixar-se una aixeta oberta) segur que a més d’un i de dos li deuen haver entrat ganes d’estomacar-lo: “Per descomptat, no penso dimitir”...

...més persones o institucions a qui ens agradaria estomacar: La comunitat de Madrid. Segons es publica avui al BOE, el pressupost d’aquesta comunitat en la despesa de telegrames i burofaxos és de més de 14 milions d’Euros. A veure, que ningú no els diu que hagin de fer senyals de fum ni tam-tams per comunicar-se, però al Segle XXI, amb una línia normaleta d’ADSL de qualsevol companyia (per molt que al final totes t’acabin estafant) crec que alguna cosa s’estalviarien, o millor dit, estalviarien al contribuent. 

I a la reina Fabiola de Bèlgica, que ha creat una fundació privada perquè els seus hereus s’estalviïn l’impost de successions. Sembla que els rics, com els polítics, facin esforços perquè la resta de mortals els odiem profundament...

...la revista Time Out Barcelona compleix5 anys. Tenint en compte que es tracta d’un mitjà en paper i que parla de cultura, en els temps on pràcticament tot és digital i la cultura sembla que no interessa a ningú (almenys als que governen), doncs són molts anys. La bona feina de l’equip del Time Out Barcelona, la seva constància, innovació i professionalitat els han portat a girar la truita en un moment tan complicat. 

Enhorabona i cap a celebrar els 10...

...una cosa que no canvia mai són els Premis Oscars. Canvien les pel·lícules i els nominats (més o menys) però sempre hi ha una sensació de Deja vú. Avui s’han donat a conèixer els nominats. El millor de tot, els comentaris de Seth MacFarlane (qui també presentarà la cerimònia) que no entenia perquè no esperaven fins al migdia per fer la presentació ja que en aquell moment els nomitats estarien o volant o fent-se la cirugia estètica.  Dues perles més de mostra. La primera, referent a la categoria de millor actor de repartiment on han estat nominats els veterans Christoph Waltz, Phillip Seymour Hoffman, Robert de Niro, Alan Arkin, Tommy Lee Jones: “Una alenada d’aire fresc en aquesta categoria” ha dit MacFarlane. La segona, referent a la coproducció alamana -austríaca Amour de Michael Haneke que s’estrena demà: “La darrera vegada que Alemanya i Àustria es van unir per coproduir alguna cosa, va ser Hitler però això és molt millor”...

Olé tu!