De petit, durant molts anys, em pensava que sí.
Durant molt temps res al meu voltant va canviar.
Tota la meva vida algunes coses s’havien mantingut intactes.
El President de la Generalitat era Jordi Pujol.
El del govern espanyol, Felipe Gonzalez.
El Papa de Roma, Joan Pau II.
Però els tòtems van començar a caure. Alguns per força, d’altres per desgast.
Al cap de poc també van començar a fallar les estructures familiars.
Com que havia perdut dos avis quan era molt petit (els pares de la meva mare), la meva referència eren els altres avis, els pares del meu pare.
Primer va morir el meu avi i vaig començar a ser conscient de la fragilitat de la constància. De la solidesa de la continuïtat.
Poc després va morir la meva àvia. La imatge que va aparèixer al meu cervell va ser la de les màquines expenedores de menjar de les estacions de metro. Quan cau un producte els de darrere ocupen el seu lloc. Tots es mouen una fila.
Aquell dia els meus pares va ocupar la fila dels meus avis. I jo la dels meus pares. I les meves nebodes ara ocupen la que havia ocupat jo.
Tots avancem, cada dia, una passa.
Tot això bé perquè avui els Pet Shop Boys, un dels meus grups de referència (i el duet musical més longeu de la història de la música) ha anunciat que després de 28 anys abandona la seva discogràfica, Parlophone Records, i fitxa per una de nova, Kobalt Label Services.
Estan a punt de començar una nova gira i al juny publiquen un nou disc, Electric (amb Kobalt), produït pel gran Stuart Price. En el seu cas sembla que el canvi els farà encara més grans.
Alguns canvis fan mal.
Alguns son molt bons.
De vegades és necessari canviar per avançar.
De vegades es canvien coses sense que ho vulguem
Canviem.
Avancem.
Però segur que, passi el que passi, el futur serà excitant.
Però segur que, passi el que passi, el futur serà excitant.
Electric (2013)
Pet Shop Boys
No hay comentarios:
Publicar un comentario