avui

El dia que vaig anar a un recital de poesia

per Gerard Guix

… Durant la Guerra Civil Espanyola, l’aviació italiana de Mussolini va bombardejar Barcelona en repetides ocasions. Ara, familiars de les víctimes d’aquests bombardejos a la ciutat i a altres parts de Catalunya han presentant a l’Audiència de Barcelona una querella contra els comandaments italians responsables d’aquestes acciones per crims de guerra. Consideren que els bombardejos que va haver-hi entre el 1937 i el 1939 contra la població civil, i que van causar més de 4.700 morts a Catalunya, eren il·legals ja que no hi havia cap declaració de guerra entre Espanya i Itàlia. Entenc i defenso que hem de tenir memòria històrica, hem de recordar qui som i què hem fet per no repetir errors, però a veure, han passat 74 anys dels fets més recents. De debò que no entenc accions com aquesta que fan que ens quedem encallats en un període històric horrible. A qui volen jutjar, inculpar o condemnar si fa anys que no queda ningú viu dels responsables d’aquella barbàrie? Hi ha pàgines que s’haurien de passar pel bé tots i així, de pas, també evitaríem que el cinema espanyol produís més pel·lícules sobre la Guerra Civil...

...el cartell del Carnaval de Reus, polèmic per uns majestuosos pits al natural, ja ha estat retirat. Tot i les protestes pel seu contingut ara ens volen fer creure que l’han fet desaparèixer per un tema legal amb els drets de la fotografia utilitzada, que era d'una pàgina porno americana. I nosaltres, que ens ho creiem. Però el què confirma que en aquest país, a més de ser uns provincians, som uns CUTRES, és el cartell que substituirà el que ahir es va presentar i que ha durat 24 hores. Naïf, Amateur, Avorrit, Mal gust alarmant, Vergonya aliena o Fet per un artista (?) daltònic (la combinació de colors és horrorosa) són alguns dels qualificatius que es mereix (i sent molt benèvol) Com quasi sempre en aquests casos, ha estat pitjor el remei que no pas la malatia...

...la coberta encara no l'hem vista però si que ja sabem el títol que portarà la novel·la que suposa el retorn de Dan Brown al món editorial. Calia? Jo hagués dit que no, però es veu que encara té coses per explicar. La novel·la, que es publicarà el 14 de maig, es titularà Inferno. Argument? El conegut professor de simbologia, Robert Langdon (el mateix de El Codi Da Vinci i Àngels i Dimonis) és a Itàlia, investigant una sèrie de crims que giren al voltant d’una de les obres mestres de la literatura universal, La Divina Comèdia. No us sona? Ara que ho penso, potser no que té res més per explicar-nos el senyor Brown. Ferum d'auto copy&paste...

...el Festival Sónar de Barcelona, que es celebrarà a principis de juny, ha donat a conèixer l'anunci d’aquesta edició que, amb les seves Cheer Leaders barbudes, es suma a la tradició freak a la que ens tenen acostumats. També ha revelat nous noms que van omplint un espectacular cartell per celebrar el seu 20è aniversari. Krafwerk, Pet Shop Boys, Paul Kalkbrenner o Nicolar Jaar són només quatre dels artistes que s’hi deixaran veure (tots quatre admiradíssims per mi). Però ens preocupa que encara no s’agi anunciat la presència de Duran i Lleida, tot i la campanya a Twitter. Però mentre faltin artistes per anunciar, encara ens queda esperança...

...Love me do i P.S. I love you, dos temes dels The Beatles són, des de l’1 de gener, del domini públic perquè 50 anys després de la seva publicació, els drets d'autor han expirat. Ara ja podrem reproduir, copiar, adaptar, distribuir i interpretar-los en un escenari o a la dutxa sense cap problema. M'imagino a la "Peluqueria Mari Paz" o al "Salón Esther" posant només aquests dos temes, en un loop infinit, perquè quan apareguin els homes grisos de l’SGAE no els puguin reclamar ni un cèntim...

...No sabem què passa amb Reus que últimament van molt alts. Primer el cartell del Carnaval i ara el nou producte que comercialitza una empresa anomenada Pipipot (res de bo es pot esperar amb un nom com aquest). Es tracta d’una calça-tanga de cotó amb un dispositiu incorporat de silicona que permet a les dones fer pipí dretes, sense haver de treure’s les calces. Dit menys finament, que porten una mena de penis artificial per on poden pixar. Mai abans la igualtat entre homes i dones no havia estat tant a prop...

Olé tu!