No m'has trucat.
No m'has dit res més.
No has respost als meus missatges i el teu silenci s'ha acabat per congelar.
Com tu.
Per mi, ara només ets gel.
Poso la mà dreta al terra polsegós i m'impulso amb força.
El meu cos s'alça, les meves cames s'enforteixen i em posen dempeus. Estic dret i, amb valentia, començo a caminar.
Sé que al llarg del camí tornaré a caure.
Un, dos, tres cops.
Fins a quatre cents o mil.
Però en cadascuna d'aquestes caigudes em tornaré a aixecar.
Un, dos, mil cops si cal.
Els que faci falta per seguir caminant. Lluitant. Vivint.
Tu no ets ningú per impedir-m'ho.
Tu no ets ningú per impedir-m'ho.
Les quatre cents coups (1959)
François Trufaut
No hay comentarios:
Publicar un comentario