Precisament ara quan tot és molt més difícil en el meu petit univers de llibres. On algunes de les meves novel·les naveguen a la deriva buscant editor/ial, on amb l'excusa de la crisi veus portes que es tanquen maldestrament.
Precisament avui que estic enllestint nous projectes (algun sense destí) llegeixo el “pentàleg” que un reconegut escriptor del nostre país ha penjat al seu web. 5 punts on, amb una veritat avassalladora, es recull el què cal fer si algú es vol dedicar a escriure. Bé, si algú vol ser escriptor professional, diu. L'article ha estat aplaudit per molts futurs escriptors, difós a la xarxa per altres escriptors ja consolidats. Un hit, vaja. El podeu llegir aquí.
Em nego en rotund a creure 4 dels 5 punts que llegeixo.
No.
Joves que voleu ser escriptors, amb somnis i quimeres. Això No. Absolutament no.
Escriure, o voler ser escriptor professional, no passa necessàriament per aquests 4 punts, alguns dels quals atempten directament al romanticisme de la professió, a la llibertat creativa, a l'impuls d'explicar històries per necessitat, per supervivència (espiritual i no només econòmica). El que defensa aquest "pentàleg" se'n diu fabricar llibres, no escriure'ls.
Estic disposat a guardar les meves novel·les en un calaix si la única manera de viure només d'escriure passa per sucumbir als 4 darrers punts d'aquest “pentàleg”.
I és que, com tots sabem, "no por mucho madrugar..."
The Shining (1980)
Stalney Kubrick
Jo també sóc dels que encara creu amb el romanticisme de l'escriptura, però veient com evoluciona el panorama, és molt cert que molts autors acaben cedint a les regles del mercat i "fabricant" llibres a gust del consumidor, q seran oblidats amb la mateixa rapidesa que han estat creats.
ResponderEliminarL'alternativa? Editorials petites i autoedició, però com tothom sap això acaba sent una cursa de llarga distància, i hi ha gent q no té tanta paciència.
No és un pentàleg per ser escriptor, és per ser un amanuense. Res de creativitat, res de personalitat, acontentar al que paga, convencial, trist, aburrit... i el més trist no és el que ha dit aquest senyor, que pot dir el que vulgui, sino el ressó que ha tingut en xarxes on s'ha considerat manà i veritat absoluta sense un mínim de pensament crític o distància.
ResponderEliminarCada dia tinc més clar que aquests senyor i jo tenim menys coses en comú. La seva obra, per exemple.