El meu bon amic Fabrice Corrons té la magnífica costum de regalar-me un llibre la majoria de les vegades que em visita. Com que sap la meva devoció pels autors francesos, l'altre dia em va regalar la magnífica La ribera de les Sirtes de Julien Gracq (Proa). Tot i que no porto més de 44 pàgines llegides, ja puc dir que és magnífica per què m'ha atrapat des de la primera pàgina.
Després de fer un repàs mental a les meves novel·les i obres de teatre, m'he adonat, corprès, que efectivament els meus personatges sempre estan esperant.
El matrimoni de Salveu les nostres ànimes espera l'arribada d'un misteriós personatge que els ha de tornar el telèfon mòbil d'ell.
Isobel, la protagonista de Gènesi 3.0 espera en un cementiri per intentar convèncer a l'enterramorts per enterrar a la seva mare.
A La deriva dels continents la majoria de personatges esperen que passi la nit (en un hotel, estimbada als peus d'una escala, a la finestra d'una casa, en una parada d'autobús...)
A Dia de caça, quatre caçadors esperen a veure qui trairà primer als altres per salvar la seva pell.
A Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me, l'Anastàsia espera pacient pels carrers de Morges a que en Gerard surti de la casa de l'Audrey Hepburn.
A L'enginy, dos exèrcits monstruosos esperen a que arribi la nit per iniciar una cruenta batalla.
A U, Due, Três, tres desconeguts que no parlen la mateixa llengua esperen en una trinxera que arribin ordres de l'exterior
I a Arca, tres traductors simultanis d'una cimera europea esperen instruccions per a una evacuació d'urgència.
I curiosament, a les meves dues properes novel·les els personatges, bàsicament, esperen.
Algun psicoanalista a la sala?
No hay comentarios:
Publicar un comentario