(CAT) No us vull parlar de la darrera pel·lícula de la saga Bond però us diré, d’entrada, que Skyfall (2012) em va semblar magnífica, una de les millors pel·lícules dels darrers anys, seguint afortunadament el sobri camí marcat des de la també magnífica Casino Royale (2006). En aquest post us parlaré del final de Skyfall. Literalment. De la darrera imatge de la pel·lícula.
Mai no m’havia emocionat tant en veure aquesta frase, James Bond will
return, al final d’una pel·lícula de la saga Bond.
Dir-vos, abans de continuar,
que sóc un gran fan de l’agent secret més famós de la historia del cinema. Un
fan dels que arriben al nivell freak. He llegit totes les novel·les d'Ian Fleming i he vist les 22 pel·lícules anteriores moltes vegades cada una. Skyfall, la darrera aventura de 007 estrenada fa molt poc, a
part d’una magnífica pel·lícula, és també una pirueta cinematogràfica excepcional que fa
que tot bon seguidor de la saga més longeva del cinema (acaba de complir 50
anys) hagi pogut notar en aparèixer els crèdits finals a la pantalla, unes papallones
a l’estomac, com quan estàs enamorat, i el seu rostre hagi dibuixat un somriure
còmplice per la clucada d’ullet que suposa aquest final: el millor encara ha d’arribar.
Aquesta reinvenció del personatge, tornant a l’escència del James Bond més
clàssic, va començar amb Casino Royale, quan Daniel Craig es va posar
a la pell de l’agent per primera vegada. Casino Royal és la primera novel·la
que va escriure Ian Fleming i, per una qüestió legal, es va
estrenar al cinema l’any 1967 en un format força curiós (només us diré que Woody
Allen interpretava el fill d’un James Bond jubilat). El Casino Royal modern
(molt fidel a la novel·la) ens explica com James Bond es converteix en agent
secret, adquirint la seva famosa “llicència per matar” que només tenen els
agents doble 0. Els productors de la saga, aprofitant el canvi d’actor després
d’acomiadar a Pierce Brosnan, van decidir explicar-nos els orígens de l’agent
en lloc de limitar-se a un senzill canvi d’imatge i continuar alimentant el
despropòsit amb què havien convertit a Brosnan (tan auto paròdic que feia pena)
i a la pel·lícula, Mor un altre dia (2002), amb una col·lecció d'estracanades,
començant pels gadgets ridículs i impossibles, que feien posar vermell a
qualsevol.
Pels productors de Bond, el canvi d’actor sempre ha estat un moment traumàtic i
ple de maldecaps però la incorporació de Daniel Craig, a més d’encertada, també
ha estat planificada amb detall, aprofitant aquest canvi fins a les últimes conseqüències
per reinventar a 007 amb calma, fent-lo renéixer a Casino Royale, donant-li continuïtat
a Quantum of Solace (2008) i consolidant-lo (i de quina manera) a Skyfall.
Reconec el mèrit d’aquest ressorgiment espectacular, com l’Au Fènix de les
cendres, ja que podria haver estat un fracàs absolut. La idea d’explicar els orígens
d’una saga ha estat explotat massa vegades per Hollywood, sobre tot quan la
saga en qüestió ja no té suc pel darrera i els productors comencen a
exprimir-la pel davant.
L’ombra de Christopher Nolan és llarga i no podem obviar que aquest
ressorgiment veu directament de la fórmula intel·ligent que el director de
Memento (2000) i Origen (2010) ha utilitzat per renovar la saga de Batman a la seva sobrevalorada trilogia. La saga de Batman estava massa envellida, massa
vista, massa coneguda i ridiculitzada en extrem per Joel Shumacher a Batman
Forever (1995) i Batman & Robin (1997). Nolan ha primat la contrucció dels
personatges, fent-los de carn i ossos, reals i molt propers tot i mantenir-ne
la seva essència fantàstica. A Skyfall, sota la batuta del gran Sam Mendes, s'ha aplicat rigurosament aquesta fórmula. I es que, just al final del film, quan tot
comença a encaixar, ens transporta directament al principi de la saga
cinematogràfica, l’any 1962, amb Agent 007 contra el doctor No. Un gir magnífic
que, si els guionistes saben mantenir en les properes dues pel·lícules que Daniel
Craig ha signat per donar continuïtat a 007, ens poden deparar sorpreses molt
agradables. Atenció a noms com Blofeld o Spectra, que reinterpretats pel segle
XXI podrien ser un excel·lent "villano"i una terrorífica organització criminal per amenaçar-nos amb la destrucció del planeta.
I després, qui sap, un cop Daniel Craig acabi el seu contracte, Sean
Connery podria recuperar el paper de Bond, James Bond, i tancar definitivament
el cercle. I es que Daniel Craig no és més que Sean Connery de jove.
Penseu-hi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario