A d' Alien // La tensió sexual no resolta entre l'Alien i la Tinent Ripley (una Sigourney Weaver plena de testosterona que s'ha convertit en la súper - heroïna per excel·lència) s'ha anat allargant durant 4 entregues de la saga. I és que no és d'estranyar que l'Alien li vagi al darrera després d'haver vist a Ripley amb calcetes a la primera entrega. A la tercera hi va haver algun tipus de contacte físic perquè la bestiola li va ficar alguna cosa al ventre de la dona - a no ser que fos una transacció a l'estil Verge Maria / Angel Gabriel - però no és exactament el què esperàvem. Em sembla que tots desitgem que si hi ha cinquena part, sigui la definitiva...
B de Batman // Les relacions homo-eròtiques de l'home ratpenat i el seu jove ajudant han despertat les fantasies més torbadores de molts de nosaltres: malles arrapades, màscares de pell i ambient sadomasso a la fosca Gotham City. I si pot ser amb el cos (i quin cos) de Christian Bale com a Batman molt millor. Ara només els queda fer un bon càsting per trobar el Robin que millor es compenetri amb l'home ratpenat.
C de CatWoman // Michelle Pfeiffer és la millor dona gata amb permís de Halle Berry. Pfeiffer, mite eròtic de la infantesa vinguda a menys, desplega a Batman Returns totes les seves armes sexuals amb un cenyit vestit de cuir tan evocador com provocatiu. Qui no ha desitjat que saltés al seu balcó i entrés per la finestra, amb el fuet a la mà reclamant una mica d'atenció. I és que quan la gata es "desmelena" és irresistible.
D de Darkman // Estranyíssima pel·lícula de Sam Raimi (pre-Spiderman) on Liam Neeson és una mena de fantasma de la òpera però sense cantar. Quin descans! Però les possibilitat eròtiques de Neeson i Frances McDormand son nul·les. Mai una mortal havia desitjat tan poc a un heroi. I és que entre les venes brutes amb què s'embolica i la cara desfigurada que amaga a sota és normal que no hi hagi massa atracció sexual.
E de Elektra // Jennifer Garner també s'ha convertit en heroïna (i no per ser la promesa de l'insuportable Ben Affleck). De fet va ser a Daredevil, on ell encarnava a aquest estrany heroi cec, on l'actriu va aparèixer per primera vegada com a Elektra. Però tot i les seves contorsions, el vestit vermell arrapat i amb menys tela que altres companyes de professió, no ha tingut gaire sort. I sorprèn que triés Affleck quan també tenia a tret a Colin Farrell. De males eleccions n'és ple l'infern.
F de Fantàstics, Els 4 // Ja ho diuen que el sexe en grup dóna més plaer i si és barrejant espècimens com aquí, doncs millor. Transformats en foc, pedra, elàstic i invisible per una tempesta, ells també van a la moda dels súper herois amb uniformes arrapats que no deixen cap corba per la imaginació. I com és d'esperar aleshores apareixen els desitjos de perpetrar els pecats més terrenals. Les ments més calentes no poden deixar d'imaginar un aventura intima a tres bandes amb els espectaculars Chris Evans i Ioan Gruffu i la brutal Jessica Alba. Estic segur que a La Cosa només la deixaran mirar.
G de Ghost Rider // Nicholas Cage posa la mateixa cara sempre. Tan li fa si és un alcohòlic, si ha de salvar el món, escapar d'una presó o li estan violant la dona. No és ni bon actor, ni atractiu ni té res. Per què fa pel·lícules encara? A Ghost Rider només ens agrada quan té el cap ple de flames i desitgem que se li estengui per tot el cos.
H de Hellboy o Hulk // És curiós que dos dels herois amb menys morbo siguin precisament els que comencen per la lletra H. Hellboy, el dimoni vermell de banyes tallades i Hulk, l'home que quan s'enfada es converteix en un gegant de color verd no desperten cap passió. Almenys a la majoria. En el segon cas sempre hi ha el morbo que al Doctor els pantalons explotin quan es transforma en Hulk o li caiguin quan torna a la mida normal. Però fins ara no hi ha hagut sort I que consti que ni Eric Bana ni a Edward Norton estan com per fer-los un lleig.
I de Iron Man // Crec que en plena etapa d'addiccions a quasi tot ningú no hagués pensat que Robert Downey Jr. pogués convertir-se en l'home d'acer. Però sí, es veu que si aconsegueixes reinserir-te et donen un d'aquests ridículs vestits de super- heroi i apa. A volar. Downey Jr. encara conserva part del sex appeal que dóna ser un noi dolent. Molt més que no ser un bon noi.
J de Joker // Un dels millors dolents de còmic i del cinema. Tan li és si té la cara (deformada) del gran Jack Nicholson o la del difunt Heath Ledger; tots dos són igual de perversos, foscos i terrorífics. Però no ens enganyem, Ledger és molt més suculent i des de que s'ha convertit en un bonic cadàver, encara més.
K de Kriptonita // Taló d'Aquil·lees del gran Superman. Mineral de color verd que s'il·lumina per debilitar la força de l'heroi. Només per veure la submissió que experimenta l'home dels calçotets per sobre quan està a prop de la Kirptonita, la imaginació es dispara... i molt. És el somni de molts, tenir un talismà que fa que caigui rendida als nostres peus la persona que més desitgem...o no?
L de Lex Luthor // El millor Luthor ha estat, evidentment, el gran Gene Hackman. Kevin Spacey li aporta una altre dimensió que no està gens malament però sense cap dubte el que sexualment desperta més interès és Michael Rosenbaum a la versió televisiva i extra teen anomenada Smallville. En aquesta sèrie també hem detectat greus problemes de tensió sexual no resolta entre Clark i Lois i entre Clark i Lex. De totes maneres, si us van els caps pelats, segur que algun dels tres us despertarà interès. O potser tots tres
M de Meravella, La dona // La Dona Meravella, l'heroïna més americana juntament amb el Capità Amèrica, no ha tingut massa sort en la seva adaptació la pantalla. Fins ara només existeix una sèrie dels 7o molt cutre i en dibuixos animats. Hi ha ganes de veure la versió en carn i ossos i silicona d'aquesta defensora del bé de voluminosos pits que sempre sembla que estan a punt de sortir del seu uniforme de barres i estrelles. Apostes per qui serà l'actriu que s'atrevirà a posar-se aquest ridícul vestit?
N de Ninges, Fabuloses Tortugues // No sé ni com posar-me a defensar algun element eròtic en uns dels super-herois més surrealistes que ha donat la televisió i el cinema. Tortugues mutants que practiquen arts marcials. De totes maneres crec que em seria més fàcil trobar-los algun sex appeal als dibuixos que no a la versió en carn i ossos (o millor dit en làtex i espuma) que es va fer pel cinema. Recordeu el seu mestre espiritual, aquella rata molla repulsiva?
O de Odín // Déu de la guerra en la mitologia noruega que compta amb una sèrie de còmics de la Marvel té prevista una adaptació de luxe al cinema, Thor, pel 2011 on Anthony Hopkins interpretarà a aquest personatge. Però el veritable encant eròtic d'aquest personatge el podreu descobrir properament en una trilogia en format novel·la que l'autor d'aquest diccionari està preparant. El meu Odín traurà guspires i farà anar de cul a tot el món. Us ho prometo.
P de Protegit // Encara que no porti malles (capa sí però de les discretes) Bruce Willis borda aquí un dels seus millors papers i Samuel L. Jackson aconsegueix un dels dolents més inspirats i treballadors (per tota la feinada que té per aconseguir el seu maquiavèl·lic pla). Però es fa impossible pensar una relació més enllà de l'estricta lluita entre el bé i el mal entre els dos protagonistes. Només d'imaginar-ho em surten nafres. Tot i això M. Night Shyamalan ha fet sense cap dubte una de les millors (i més decents) pel·lícules de super-herois.
Q de Quatermain, Allan // Aventurer descobridor de les Mines del Rei Salomó que va néixer al 1887. Vindria a ser el pare d'Indiana Jones. Al cinema el recordem amb la cara de Richard Chamberlain però Steward Granger, Sean Connery i Patrick Swayze també li han donat vida. Potser un dels episodis més inspirats és la versió del 85 on Chamberlain té de companya d'aventures a una Sharon Stone abans no se li despertessin els instints bàsics. Només per ella, val la pena veure-la.
R de Robocop // Un dels herois més torbadors que s'han fet mai. Creat a partir del cos mutilat d'un policia a qui reconstrueixen amb peces metàl·liques. Surrealista. Peter Weller no tenia morbo amb ni sense la disfressa. I els seus predecessors en les seves oblidables continuacions van seguir el seu mateix camí. Només apta per fetitxistes experts.
S de Superman o Spiderman // A Tobey Maguire li queden bé les malles però fa massa cara de bon nen. A la tercera part d' Spiderman, quan un estrany ésser el posseeix i es torna dolent, augmenta el seu sex appeal i dóna força morbo. Està clar que el negre li queda molt millor que el vermell. De Superman només existeix Christopher Reeves. La resta no són ni història. Tot i que cal destacar l'anècdota (o llegenda urbana) que al soso de Brandon Routh, el darrer Superman fins ara, li van haver de "disminuir" per ordinador l'entrecuix perquè el seu volum natural era "excessiu" per un súper heroi.
T de Terminator // No hi ha cap dubte que és la primera part la que provoca més alterament d'hormones. Hi ajuda una història d'amor impossible entre un atractiu visitant del futur (Michael Biehn) i una noia que engendrarà al salvador de la humanitat (Linda Hamilton) tots dos caiguts en el més absolut oblit. La pel·lícula té a més el morbo d'un nu de Schwarzenegger pre-Gobernador de Califòrnia. És com si d'aquí uns anys Javier Bardem fos president del Govern espanyol o trobéssim alguna pel·lícula inèdita amb nu inclòs del President Montilla. Pels amants dels joguets, segur que inclouen alguna fantasia amb aquesta màquina quasi perfecta a qui no se li acaben mai les piles.
U de Underworld // La lluita entre licantrops i vampirs ha deixat molts cadàvers pel camí però també grans moments eròtico-festius. Kate Beckinsale llueix de manera espectacular el seu vestit de cuir negre amb la seva gavardina. Segur que molts torcen el coll esperant la seva mossegada sense compassió. Però quan la vampiressa es troba amb Scott Speedman (un especial home llop rival per qui ella sent una forta atracció) els desitjos que les dues espècies abanderin aquella dita tan hippie de "fes l'amor i no la guerra", se senten amb força des de les profunditats de l'infern.
V de Vendetta //És igual si porta una melena llarga, curta o va rapada al zero. A la noia dels meus somnis, Natalie Portman, tot li queda ve. I aquí, encara que s'enamori d'un estrany amb una ridícula careta i una indumentària de Carnestoltes de poble que faria que qualsevol de nosaltres tragués els seus instints més "quillós" i l'apallissés a gust, a ella això li perdonem. Des de Leon i Beautiful girls que té el meu vist i plau per enamorar-se de qui li plagui.
W de Watchmen // Sense cap dubte un dels còmics i adaptacions cinematogràfiques més metafísiques, fosques i brutes (en tots els sentits) que existeixen. Herois retirats vinguts a menys a qui una mà fosca està exterminant, tot això ambientat en un hipotètic any 1985 on Nixon encara és president dels EEUU perquè van guanyar la guerra de Vietnam gràcies als Súper herois. A part de la violència i la sang que ho esquitxa tot, és destacable el membre sobrenatural de color blau elèctric del Dr. Manhattan que el passeja a l'aire sense pudor durant tot el film. I l'apassionat sexe entre herois mai abans vist en una pel·lícula d'aquest gènere: impactants Patrick Wilson i Malin Akerman excitats després d'una missió de rescat, traient-se els vestits de làtex i fornicant apassionadament a la nau.
X de X-Men // Dues de les millors pel·lícules de Super-Herois son les dues primeres parts d'aquesta franquícia. Ho té tot. Cossos d'impacte: Hugh Jackman, James Mardsen, Famke Janssen, Halle Berry. Bons actors: Patrick Steward, Bruce Davidson, Brian Cox i Ian MacKellen (gran Magneto), bons guions i bona mà dirigint de Bryan Singer. Llàstima que no va saber conduir tan bé el vol del seu avorrit Superman. El millor de la saga X: el body painting de Rebecca Romijn-Stamos. Dinamita per la retina.
Y de Young Avengers // Quan ja no sabien quins nous super-herois inventar, els directius de la Marvel van recórrer a allò que tant funciona. Fer una precuela (o sigui, anar als orígens) d'alguns dels seus herois més rentables i els van presentar amb 16 anyets. Si de grans Hulk, el Capità America i Iron Man ja tenen tones i tones de testosterona supurant per cada porus de la pell, imagineu si els afegim el descontrol hormonal típic de l' adolescència. Que no us agafin a prop!
Z de Zorro, El // Només de pensar en Antonio Banderas fins i tot em fa mandra seguir escrivint... Zzzzzzzzzz
No hay comentarios:
Publicar un comentario