David Mamet (Chicago, 1947) té un fantàstic llibre titulat «Una professió de putes» (1994) on recull notes i assajos que parlen d'una part de la seva carrera com a novel·lista i dramaturg,posant en evidencia que la professió d'escriure té moltes semblances amb la professió més antiga del món. Fa molt poc va aparèixer un polèmic article de l'escriptora Joyce Carole Oates (Lockport,1938) on aconsellava els escriptors joves que el millor per obrir-se camí en el difícil món de la literatura era mantenint relacions sexuals amb algú que treballés al món editorial. L'article va resultar ser fals, el publicava The Onion (la versió americana de El Mundo Today), però no deixa de ser un reflex (paròdic) del descarnat món editorial americà (salvant moltes distàncies, també ho podria ser del català), reincidint novament amb el que Mamet predica al seu llibre. Evidenciant allò que la Cultura és la puta del Regne.
Si els escriptors som putes, dic jo que els nostres bordells deuen ser les llibreries on els clients volten entre les seves taules i prestatgeries, decidint quina serà la «noia» que s'emportaran a casa per satisfer els seus desitjos més intel·lectuals. Tan de bo, confosos per aquesta comparació, n'hi entressin molts més de clients àvids de text. Estic segur que molts llibreters han tingut més d'una vegada aquesta trista sensació. I és que, en la cadena editorial, els del principi del procés (autors) i els del final (llibreters) estem, com a mínim, igual de putejats.
Les notícies de llibreries que tanquen o en perill d'extinció són tristament habituals. Algunes per culpa de la crisi, d'altres per mala gestió. Segurament una barreja d'ambdues coses sigui letal. Afortunadament m'he assabentat del perill que va córrer La Tralla, la històrica llibreria de Vic, quan ja havia estat rescatada per un jove empresari, valent ell, que ha decidit prendre el relleu del bordell en un moment en què, si fem cas de les notícies, sembla que l'apocalipsi estigui a punt d'arribar i ja no pagui la pena fer res per evitar-ho.
L'Imma Bellafont, l'ànima de La Tralla, és un emblema d'aquest espai vital de la normalització de la llengua catalana i en destaca la seva tasca al capdavant del Gremi de Llibreters. Hauria sabut greu, molt, que després de tota aquesta feina feta amb dedicació i esforç al llarg de tants anys, finalment La Tralla hagués sucumbit en un moment tan difícil pels nostres llibres i la nostra llengua. Ara podem estar contents que el projecte continuï amb una nova «Madame». En aquest petit país, per fer subsistir la llengua i la cultura, necessitem més de «Madames» disposades a arremangar-se per fer la feina i menys polítics que només parlen sense acabar de rematar mai res.
Des d'aquí vull donar la benvinguda en aquest promiscu negoci a l'Oriol Roig, el nou propietari de La Tralla, i li ofereixo els meus serveis com a escriptor, amb les meves novel·les a les taules i prestatgeries del seu bordell i, veien com estan les coses, si necessita quelcom més perquè l'ajudi a aixecar-la, que no dubti a demanar-m'ho. Em refereixo a la llibreria, evidentment. Que serem putes, però molt dignes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario