En una societat moderna que ha estat capaç de superar el temut Efecte 2000, hom pensa que enviar qualsevol cosa física d’una punta del món a l’altre hauria de ser relativament senzill i segur.
En general ho sol ser. El problema és quan no es fan les previsions
necessàries o no s’utilitzen els canals adients.
A principis d’aquest més havia de rebre un
lector d’e-books per començar a llegir les novel·les candidates al Premi Pin i
Soler, del qual en sóc membre del jurat. La mala (malíssima) previsió de l’Ajuntament
de Tarragona, ha fet que finalment avui m’arribés l’aparell. Des del principi ha estat un
cúmul de barbaritats dignes d’un guió dels Germans Marx. Pel camí han perdut un
e-book, el primer que em van enviar temeràriament per Correus. El segon ha
estat a punt de córrer la mateixa sort en mans de la incompetent agència de
missatgeria Halcourier que han necessitat 56 hores per portar un paquet urgent
de Tarragona Ciutat a Barcelona Ciutat. Sisplau, fugiu d'ells com de la pesta.
El dia 7 de març vaig demanar al departament de
premsa de la meva editorial juvenil que enviés urgentment un exemplar de la
novel·la El Talent a l’actor que ahir, dia 21, havia de llegir-ne alguns
fragments a la presentació de Vic. La setmana passada, en veure que no li arribava, vaig acabar portant-li en mà un dels meus. Aquest matí, l’endemà de la presentació, li ha
arribat el llibre, enviat a través de Correus, amb una bonica etiqueta vermella on s'hi llegia: URGENT.
Em sembla que no hauria de ser tant difícil entregar un paquet a temps, però
es veu que, almenys al nostre país, ho és. Aquí, un assassí en sèrie tan meticulós com John Doe, no hauria pogut completar mai el seu pla mestre concebut per acabar amb un espectacular i rodó final.
A dia d’avui, Kevin Spacey, Brad Pitt i Morgan
Freeman s’haurien mort deshidratats al desert esperant l’arribada del puto
missatger de Halcourier.
Però per sort per ells, Crosstown Express no
va fallar.
Seven (1995)
David Fincher
No hay comentarios:
Publicar un comentario