27.3.12

Teatre (i del dolent) / Teatro (y del malo)


Avui és el Dia Mundial del Teatre però a mi no m’interessa perquè jo sóc dramaturg.
La resta de “dies mundials de” (i n’hi ha uns quants...) serveixen majoritàriament per denunciar la precarietat laboral de les dones, els abusos a infants, donar visibilitat a col·lectius minoritaris, malalties de nom impronunciable o altres coses per l’estil.
I jo em pregunto: el Dia Mundial del Teatre, no hauria de servir per denunciar els favoritismes i amiguismes als teatres públics, a part dels seus qüestionables criteris artístics? per donar visibilitat a autors, actors i directors poc o gens coneguts? per alertar sobre l’abús que les empreses privades i les anomenades sales alternatives, amb la complicitat de  les “associacions de”, fan als artistes? Del vergonyós retard (o algún  impagament) per part de les institucions públiques i ajuntaments?
Doncs no.
Avui és un dia bonic. Molt de la faràndula. Molt frívol. Proclamem tots que adorem el teatre i fem allò tan típic de casa nostra d’aixecar l’estora i amagar la merda a sota.
I fins i tot algú, al llarg d’aquesta setmana, anirà al teatre.

Hoy es el Día Mundial del Teatro pero a mí no me interesa porqué yo soy dramaturgo.
El resto de “días mundiales de” (y hay unos cuantos…) sirven mayoritariamente para denunciar la precariedad laboral de las mujeres, los abusos a niños, dar visibilidad a colectivos minoritarios, enfermedades de nombre impronunciable o otras cosas por el estilo.
Y yo me pregunto: el Día Mundial del Teatro,  ¿no debería servir para denunciar los favoritismos y amiguismos en los teatros públicos, a parte de sus cuestionables criterios artísticos? ¿para dar visibilidad a autores, actores y directores poco o nada conocidos? ¿para alertar sobre el abuso que las empresas privadas y las llamadas salas alternativas, con la complicidad de las “asociaciones de”, hacen con los artistas? ¿del retraso vergonzoso en los pagos (o algún impago) por parte de las instituciones públicas o los ayuntamientos?
Pues no.
Hoy es un día bonito. Muy de la farándula. Muy frívolo. Proclamemos todos que adoramos el teatro y hagamos eso tan típico de este país; levantemos la alfombra y escondamos la mierda debajo.
Y quizás alguien, a lo largo de esta semana, irá al teatro.

No hay comentarios:

Publicar un comentario