Avui és el Dia
Mundial del Teatre però a mi no m’interessa perquè jo sóc dramaturg.
La resta de “dies
mundials de” (i n’hi ha uns quants...) serveixen majoritàriament per denunciar
la precarietat laboral de les dones, els abusos a infants, donar visibilitat a
col·lectius minoritaris, malalties de nom impronunciable o altres coses per l’estil.
I jo em pregunto:
el Dia Mundial del Teatre, no hauria de servir per denunciar els favoritismes i
amiguismes als teatres públics, a part dels seus qüestionables criteris artístics?
per donar visibilitat a autors, actors i directors poc o gens coneguts? per
alertar sobre l’abús que les empreses privades i les anomenades sales
alternatives, amb la complicitat de les “associacions
de”, fan als artistes? Del vergonyós retard (o algún impagament) per part de les institucions públiques i ajuntaments?
Doncs no.
Avui és un dia
bonic. Molt de la faràndula. Molt frívol. Proclamem tots que adorem el teatre i
fem allò tan típic de casa nostra d’aixecar l’estora i amagar la merda a sota.
I fins i tot
algú, al llarg d’aquesta setmana, anirà al teatre.
Hoy es el Día Mundial del Teatro pero a mí no me interesa porqué
yo soy dramaturgo.
El resto de “días mundiales de” (y hay unos cuantos…) sirven
mayoritariamente para denunciar la precariedad laboral de las mujeres, los
abusos a niños, dar visibilidad a colectivos minoritarios, enfermedades de
nombre impronunciable o otras cosas por el estilo.
Y yo me pregunto: el Día Mundial del Teatro, ¿no debería servir para denunciar los
favoritismos y amiguismos en los teatros públicos, a parte de sus cuestionables
criterios artísticos? ¿para dar visibilidad a autores, actores y directores
poco o nada conocidos? ¿para alertar sobre el abuso que las empresas privadas y
las llamadas salas alternativas, con la complicidad de las “asociaciones de”, hacen
con los artistas? ¿del retraso vergonzoso en los pagos (o algún impago) por parte de las instituciones públicas o los ayuntamientos?
Pues no.
Hoy es un día bonito. Muy de la farándula. Muy frívolo. Proclamemos
todos que adoramos el teatro y hagamos eso tan típico de este país; levantemos
la alfombra y escondamos la mierda debajo.
Y quizás alguien, a lo largo de esta semana, irá al teatro.

No hay comentarios:
Publicar un comentario